Llegenda de la Bruixa Picamilla

A Oló, cada vegada que hi havia un temporal, tothom tenia clar de que era obra de la bruixa Picamilla. Per això els veïns la vigilaven però a la que li treien els ulls del damunt, ella profitava per invocar pedregades que arrasaven els conreus.
El diable era qui li havia donat aquests poders i per poder despitar els seus vigilants, li va donar a més a més la capacitat de transformar-se en gat. Així, cada vegada que li venia de gust fer-ne alguna de les seves, es convertia en animal i desapareixia pels seus veïns.
Amb aquesta habilitat podia provocar unes tempestes fortissimes i cada vegada pitjors. Per això, els veïns desemparats van decidir demanar consell a un expert en bruixes. Aquest expert les va explicar que la bruixa i el gat eren un mateix ésser i que si volien acabar amb ella haurien de disparar-li amb un cartutx de sal i aigua beneita.
Uns dies desprès, començaven a formar-se uns núvols de tempesta. El mossèn i alguns homes del poble van decidir fer cas a l'expert i van anar a casa de la bruixa Picamilla per demar-li explicacions. Semblava que no hi era i una veïna les va dir que feia hores que no la veia. Però, davant de la porta, hi havia un gat gros negre llepant-se els bigotis.
Al explicar la veïna que havia sortit de la casa de la bruixa just quan va començar a tronar, el capellà ho va entendre tot, va agafar l'escopeta que duia penjada i va disparar un tret al gat, que, després de deixar anar un miol, va desaparèixer convertit en pols.
Els núvols van començar a desfer-se i mai més se'n va saber res de la bruixa Picamilla.

Darrera actualització: 19.04.2018 | 09:47