Joaquim Borràs i Ferrer (1865-1963)
Fundador de la primera fàbrica tèxtil d'Oló.
Va néixer a Manresa el 24 d’abril 1865. El seu avi, l'Oleguer Borràs i Castelltort, tenia fàbriques a Manresa i a Sant Joan de Vilatorrada, i el seu pare, l'Ignasi Borràs i Pons, va ser un important industrial manresà que va aixecar una colònia de fils i teixits de cotó a Castellbell i el Vilar, coneguda amb el nom d’El Borràs. Joaquim Borràs Ferrer va seguir amb el negoci familiar i el va ampliar.
L'any 1920 va comprar la fàbrica dita del "Pastor", d'estil modernista, de l'arquitecte Ignasi Mas i Morelli, a Santa Maria d'Oló i va obrir la primera fàbrica tèxtil al poble.
Al marge de la seva carrera com a empresari, va començar el 1901 la seva carrera política com a regidor i tinent d’alcalde pel partit Conservador a l’Ajuntament de Manresa. L'any 1911 va ser elegit diputat provincial pel districte de Manresa-Berga i el 1913 va repetir mandat. L'actuació de Borràs dins la Diputació de Barcelona es va centrar a defensar els interessos industrials del seu districte. Una de les seves actuacions més destacades fou la de presentar expedients a la Secció de Foment per tal de millorar l’aprofitament de les aigües del riu Llobregat als termes de Castellvell i el Vilar; una qüestió que li interessava personalment, ja que posseïa dues fàbriques en aquesta zona.
Borràs es va adherir al telegrama i va ser enviat com la resta de diputats provincials de Barcelona al president del Consell de Ministres per tal de fer-li constar els seu suport al Projecte de Llei de Mancomunitats, i uns mesos després va ser escollit per formar part de la Comissió Provincial, la Comissió de Foment i la Comissió per a l’estudi d’un projecte d’Escola Provincial Nàutica. L'any 1914 va passar a formar part de l’Assemblea de la Mancomunitat, quan aquesta va quedar constituïda. En aquest mateix any va ser nomenat per formar part de la Comissió Dictaminadora del Servei de Dements. En acabar-se la legislatura, es va tornar a presentar l'any 1917 i no va aconseguir el suport esperat, però al tornar a intentar-ho l'any 1921 sí que va obtenir representació.
Una vegada Borràs diputat, els seus companys el van elegir vicepresident de la Diputació de Barcelona. També va ser elegit per formar part de la Comissió General, la Comissió d’Indústries i Comerç i de la Comissió Provincial.
Abolida la Mancomunitat, es va centrar en treball per la seva empresa Manufactures Borràs SA, de la qual n'era el president del Consell d’Administració i gerent. Durant l’etapa franquista va rebre diversos homenatges per la seva trajectòria. El 27 d’abril de 1955, quan va complir 90 anys, fou guardonat amb la possessió de la Medalla d’Or del Mèrit en el Treball i es va posar el seu nom a un carrer de la Colònia de Santa Maria d’Oló. Després d’aquesta festa va decidir publicar el llibre Bodas de diamante laborales, 1880-1955. Més endavant, també se li concedí la Medalla d’Or de la ciutat de Manresa. Finalment, va morir a Manresa el 10 d’octubre de 1963 a l’edat de 95 anys.