Llegenda de la Bruixa Picamilla

A Oló, cada vegada que hi havia un temporal, tothom tenia clar de que era obra de la bruixa Picamilla. Per això, els veïns la vigilaven, però quan li treien els ulls del damunt, ella aprofitava per invocar pedregades que arrasaven els conreus.
El diable era qui li havia donat aquests poders i, per poder despitar els seus vigilants, li va donar a més a més la capacitat de transformar-se en gat. Així, cada vegada que li venia de gust fer-ne alguna de les seves, es convertia en animal i desapareixia pels seus veïns.

Amb aquesta habilitat podia provocar unes tempestes fortíssimes i cada vegada pitjors. Per això, els veïns, desemparats, van decidir demanar consell a un expert en bruixes. Aquest expert els va explicar que la bruixa i el gat eren un mateix ésser i que si volien acabar amb ella haurien de disparar-li amb un cartutx de sal i aigua beneita.

Uns dies després, començaven a formar-se uns núvols de tempesta. El mossèn i alguns homes del poble van decidir fer cas a l'expert i van anar a casa de la bruixa Picamilla per demar-li explicacions. Semblava que no hi era i una veïna els va dir que feia hores que no la veia. Però, davant de la porta, hi havia un gat gros negre llepant-se els bigotis. A l'explicar la veïna que havia sortit de la casa de la bruixa just quan va començar a tronar, el capellà ho va entendre tot, va agafar l'escopeta que duia penjada i va disparar un tret al gat, que, després de deixar anar un miol, va desaparèixer convertit en pols.

Els núvols van començar a desfer-se i mai més se'n va saber res de la bruixa Picamilla.

Darrera actualització: 31.07.2019 | 07:57