Podem visitar diferents capelles romàniques que es troben al municipi, des de Sant Feliuet de Terrassola, Sant Jaume de Vilanova (un dels únics exemplars de planta rodona que es troba a Catalunya), Sant Miquel d’Oló, Sant Vicenç de Vilarasau i Santa Creu de la Plana.
1. Sant Joan Vell Antiga parròquia de Sant Joan d'Oló, s'aixeca sobre un turó prop del Mas Armenteres, a tocar la Riera d'Oló. L'església es troba esmentada des de l'any 1081 i el 1136 va adquirir la condició de Parròquia. Avui tan sols en resten els murs, sense volta i una part de l'absis. La seva funció parroquial fou abandonada el 1643 quan es va inaugurar la nova església dalt del pla.
2. Ermita de la Santa Creu de la Plana Documentada l'any 1175 quan els nobles Pere d'Oló i la seva dona Dolça feren testament. Situada en una gran planura d'on agafa el nom, té una nau rectangular amb portal a la cara frontal, on també hi ha l'espadanya i acaba amb una absidiola semicircular llisa. A la façana hi ha un finestral de creu i un altre al lateral de migdia. Aguanta el mur un contrafort de pedra. Antigament s'hi feia una processó i es beneïen els camps propers. Per anar-hi: s'ha d'anar en direcció a Sant Joan d'Oló, trobant-se Santa Creu a pocs metres del camí, a prop de la Masia la Plana.
3. Sant Vicenç de Vilarassau Situada al costat del Mas de Sau, es troba aquesta església de Sant Vicenç, de pur estil romànic del segle XI, que centrà l'activitat parroquial d'aquelles contrades. El conjunt de l'església, enlairada respecte al mas, està format per una nau rectangular i un absis semicircular, ornats exteriorment amb les actuacions llombardes ilesenes pròpies del primitiu art romànic català. El campanar d'espadanya doble és situat a la cara frontal de l'edifici, on també hi ha el portal. A l'interior, separant la nau i l'absis, hi ha l'arc triomfal, que va ser restaurat. Per anar-hi: des d'Oló, es va en direcció a Sant Joan d'Oló, i a uns 3 km es troba el trencant cap el Mas Vilarassau.
4. Sant Miquel d'Oló Capella d'estil rural, data del segle XII. Feta d'una sola nau rectangular i absis semicircular llis, amb una finestra d'esqueixada doble. En el mur frontal hi ha una altra finestra que dóna llum a la nau. Des del 1936 va ser abandonada, però s'ha reformat fa poc. Per anar-hi: s'ha d'agafar el camí ral que va d'Oló a l'Estany i no deixar-lo fins que es veu la Masia de Sant Miquel.
5. Sant Jaume de Vilanova Sant Jaume de Vilanova és una església sencera, de les poques de planta rodona, d'un diàmetre de 5,20 m i sobresurt a llevant l'absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l'absis està decorat amb arcuacions llombardes pròpies del segle XI, època en què cal datar l'església. L'interior presenta una volta simètrica com una petita cúpula en la qual hi ha quatre fornícules. Pel cantó de ponent, resta unida al Mas Vilanova del Pla, que li dona el nom. L'any 1930, el propietari encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Per anar-hi: s'agafa la carretera en direcció l'Estany i Moià, entre els km 16 i 17, a mà dreta, surt un camí que ens hi porta.
6. Sant Pere de Vilanova A prop de l'església de Sant Jaume hi ha unes runes que s'atribueixen a Sant Pere de Vilanova, una petita capella que apareix documentada al segle XII i de la qual es perd el rastre al segle XIV, segurament quan el terme es despoblà durant la crisi de l'Edat mitjana.
7. Sant Feliu de Terrassola Església totalment restaurada consta documentada des de l'any 927, és un edifici de dues naus paral·leles amb dos absis. Al segle XIII s'hi va afegir una massissa torre quadrada que serveix de campanar. Les dues naus són separades per tres grans arcs sobre pilars dels quals arrenquen els arcs torals que reforcen la volta. La restauració es va fer l'any 1970. Per anar-hi: des d'Oló es pren la carretera que mena a l'Estany i Moià. Vuit cents metres després de la cruïlla, es troba Sant Feliuet.
8. Sant Martí Puig-Ermengol El lloc de Puig-ermengol és esmentat des del 1082 i l'església apareix documentada el 1197. En un principi fou sufragània de la parroquial de Sant Feliu de Terrassola, però el 1686 ja solament era una simple capella. No se sap quan queda sense culte, però des de 1940 s'ha anat espoliant l'edifici. Aquesta església va caure el 1959 i les seves pedres van ser aprofitades el 1973 en la reconstrucció de Sant Feliu de Terrassola, de forma que pràcticament tot el segon absis d'aquesta església prové de Sant Martí de Puig-ermengol. Actualment solament es coneix el lloc, però no en resta res de l'edifici. A partir de les restes que fins fa poc temps quedaven dempeus, i de les fotografies conservades, es pot saber que aquesta església tenia forma allargada, rematada a llevant amb un absis semicircular. Aquest exteriorment presentava una decoració d'arcuacions cegues i tenia una bonica finestra amb dues columnes acabades en dos capitells de formes vegetals i que avui es troba en una casa particular. L'absis era cobert per una volta de quart d'esfera i la nau per una volta apuntada.
Per a més informació sobre l'arquitectura romànica a Oló, aquí.