Josep Obradors i Pascual va portar l’aigua al poble i li devem també les primeres fotografies d’Oló. Va néixer a Oló l’any 1873 i estava casat amb la sabadellenca Teresa Balard.
Impressor i fotògraf, es dedicava a la reproducció litogràfica des de 1876 i era propietari de la Papereria Sabadellense, per això a Oló els seus coetanis li donaven el malnom del Paperines.
A començaments del segle XX, els habitants de Santa Maria d'Oló satisfeien les necessitats d'aigua mitjançant l'ús de cisternes per recollir l'aigua de la pluja i, sobretot, gràcies a les fonts que brollen arreu del terme municipal.
Josep Obradors i Pascual va prendre la iniciativa de construir la xarxa d'aigua davant de la incredulitat de la majoria. El projecte consistia a realitzar un captació d'aigua de les fonts de l'altra banda de la riera (Font de la Deu i del Viver) en terrenys de la seva propietat, conduir-les, travessant la riera cap al castell del poble, situat en el punt més alt de la població, i des d'allà repartir-la a totes les cases que volguessin. La captació era més amunt que el castell, per la qual cosa l'aigua arribava sense bomba de cap tipus per la lògica dels vasos comunicants. Per realitzar-ho, va comprar el castell i el juliol de 1913 va demanar a l'Ajuntament permís per travessar la riera amb un aqüeducte. Aquest any, l'aigua arribava a Oló davant el desconcert dels seus habitants, que dubtaven que l'aigua pogués pujar sola de baix la riera.
El finançament del projecte va córrer a càrrec de Josep Obradors i de la fàbrica Borràs, que va deixar diners a canvi de tenir l'aigua que necessités totalment gratuïta. A partir d'aquest moment, i no sense recels, la gent d'Oló va poder tenir aigua corrent a les cases. El sistema de control era l'aforament, que consistia a sol·licitar un nombre de litres al mes i la connexió es feia mitjançant un forat que deixava passar només l'aigua desitjada. La calç tapava el forat i va crear molts problemes. Després, van venir els comptadors de llautó, que també es calcificaven, i finalment els de plàstic i d'acer inoxidable.
L'aigua de les dues fonts no era suficient i va comprar la font de les Hortes. Molts pagesos regaven amb aquesta aigua, la qual cosa va suscitar una dura oposició per part d'aquests. Al final, Josep Obradors va comprar al propietari l'aigua sobrant. A la gent que van deixar passar els tubs pels seus horts se'ls va donar una portadora d'aigua diària de franc.
El 1932, Josep Obradors va deixar el negoci de l'aigua, alguns diuen que avorrit per les contrarietats que els veïns li causaven. El 25 de juliol de 1954, l'Ajuntament acordà construir una font a la plaça Sant Antoni M. Claret en record i homenatge del Paperines, l'home que va portar l'aigua al poble.