Adreces i telèfons

La Barraca del Tomàs és un exemple de barraca de vinya, es de planta rectangular (5m x 3m) de pedra seca de mida irregular, separada en dos cossos, el més baix afegit posteriorment. Té dues portes independents, una per cada dependència, sense comunicació interna. L'estança més estreta era adaptada per tenir-hi l'ase (té estable). L'altre compartiment és una mica més ample i servia per al pagès. Cada compartiment té una coberta independent: la de l'estable és coberta amb bigues de fusta, on s'hi ha sobreposat lloses i pedres grosses, i l'altre té coberta amb falsa volta.
A aquesta dependència hi ha una petita espitllera. A les portes, unes grans lloses fan de llindes. A l'exterior, un parell de pedres grosses fan de banc.
La coberta és consolidada amb terra. La barraca no sobrepassa els 2 metres d'alçada.
El nom, "Barraca del Tomàs" li ve donat perquè el darrer pagès que havia treballat el camp on es troba s'anomenava Tomàs.

El cap de brigada i els 4 agents ciuden de l'equipament municipal així com del manteniment general del poble.

Qui no ha pensat alguna vegada la sana bogeria d’anar-se’n a viure en comunitat per construir realitats …

La casa va ser construida com a vivenda unifamiliar pel Consuelo Altimires, que a la seva mort la va deixar al poble amb l'obligació de destinar-la a casa de la Vila. El 21 d'agost de 1961 s'inaugurava com a tal, funció que ha tingut fins a principis dels vuitanta. Avui els pisos s'ocupen com a vivenda.

És una obra noucentista, casa de tres plantes, amb teulada a doble vessant amb teules vidriades de color i carener paral·lel a la façana. Els baixos són centrats per un portal estret amb una obertura per banda. Al primer pis hi ha un gran balcó correder ondejat, sostingut per sis ménsules amb ornamentació floral. Al pis superior, hi ha dues petites obertures molt modificades, deixant un espai intermedi on es troba un escut. Sota hi ha la data de 1917, feta de ceràmica. Una torreta de planta quadrada i amb coberta a 4 vents corona el badalot de l'escala. 
A cada cara té una obertura amb arc rebaixat. Un senzill penell i parallamps remata l'edificació.

Apareix els escrits a partir del 1682. S'anomena així perquè és va comprar per un descendent de cal Soca. És una casa popular característica del nucli antic d'Oló, tant per la seva situació (a la carena, salvant desnivells, prop de l'església) com també per la seva tipologia. 
Casa atalussada construïda sobre un fort pendent, amb façana a la Plaça Major, amb coberta a un vent. La construcció és molt senzilla i irregular degut a l'adaptació al relleu i a les moltes modificacions. El cos principal és rectangular, amb dues plantes a la façana. Els baixos estan centrats per un bonic portal de mig punt amb carreus de pedra tosca -travertí-. Una finestra reformada amb balcó es troba al seu damunt. Als baixos, una finestra emmarcada amb pedra ha estat tapiada. 
El material de construcció és de pedra molt irregular, excepte a les cantoneres on hi ha carreus de grans dimensions. En una d'elles, en un d'aquests carreus hi ha la representació d'una carassa d'estil popular. Al nord s'hi ha adossat un petit cos amb coberta a dos vents en forma de galeria amb arc apuntat.